Puntualitzacions (IIpart)
Antònia Maria | 12 Setembre, 2006 22:24
3.- L´esfondrament de la monarquia (1918-1923) Es produeix un augment de militants de la UGT i de la CNT i la coordinació dels dos sindicats els proporcionaren alguns èxits: reducció de la jornada laboral a vuit hores i augment dels salaris. Al mateix temps, aprofundiment de la crisi econòmica (tancament d´empreses, atur) va fer més virulent l´enfontament entre treballadors i empresaris. Només al 1920, hi hagué 800 morts en atemptats…. La intervenció de l´exèrcit per sufocar les vagues augmentà l´antimilitarisme de les classes populars. Pel que fa al camp polític, inestabilitat governamental deguda a la descomposició dels partits conservador i liberal: crisi de govern entre 1917 i 1923. El 1921 mor en atemptat el president del Govern, Eduardo Dato. A tot això, s´hi ha d´afegir els desastres militars al Marroc i investigació de responsabilitats, després de la derrota de l´Annual, que causà 14000 baixes entre morts i desapareguts. El rei Alfons XIII aparegué davant l´opinió pública com a implicat en les causes de la derrota.