PER UN CANVI A LLUCMAJOR

6.- La II República (1931-1936) Principals partits polítics del període republicà Extrema dreta: Falange Española Dreta: Lliga Regionalista de Catalunya; Partido Carlista; Partido Agrario; Acción Popular (Gil Robles) que fou el nucli de formació el 1933 de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Centre: Partido radical (Alejandro Lerroux);Partido Nacionalista Vasco. Esquerra: Ezquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià, Lluís Companys); PSOE (Julián Besteiro, Indalecio Prieto i Largo Caballero); Acción republicana (Manuel Azaña); Partido Radical Socialista (Marcelino Domingo). Extrema Esquerra: Partido Comunista de España (PCE) - Les eleccions municipals d´abril de 1931 Victòria dels partits republicans a les grans ciutats. Es forma un govern provisional presidit pel moderat Niceto Alcalà Zamora . Al juny de 1931, eleccions a Corts Constituents a on es produeix el triomf electoral de la coalició republicanosocialista. A l´octubre de 1931, Manuel Azaña succeí Niceto Alcalá Zamora a la presidencia del Govern. - El bienni republicanosocialista (1931-1933) Aprovació de la Constitució (desembre de 1931): creació d´una república democràtica amb eleccions lliures i un govern parlamentari, en el qual el poder executiu i la iniciativa legislativa corresponden al primer ministre. Reconeixement de les llibertats polítiques (de reunió, d´expressió, d´associació) i del dret a vot de la dona. Corts monocamerals, que elegien el president de la República (primer president: Niceto Alcalá Zamora). Separació d´Església i Estat. *Obra del govern en aquest període: • Supressió dels privilegis eclesiàstics: extinció del pressupost per al clergat i el culte • Substitució de l´ensenyament confessional per l´escola pública i laica. • Matrimoni civil i primera llei de divorci de la història espanyola. • Reducció del nombre d´oficials militars i professionalització de l´exèrcit. • Inici de la redacció dels estatuts basc i gallec. • Reforma agrària limitada i millota dels salaris dels camperols. • Dret dels sindicats a negociar amb la patronal. • Ambiciós programa d´obres públiques: millora de la xarxa de ferrocarrils, política hidràulica, construcció de preses i Canals. • política exterior: neutralitat i suport a la Societat de nacions; manteniment de la presència colonial a l´Àfrica. • Esforç dedicat a la vida cultural: atmosfera de llibertat política, contacte creixent amb artistes i intel.lectuals estrangers. Període de gran activitat artística i literària. Al setembre de 1933, es produeix la dimissió d´Azaña provocada per la conflictivitat al camp motivada per l´aplicació de la reforma agrària. - Governs de centre-dreta (novembre de 1933-febrer de 1936) Eleccions legislatives el novembre de1933: victòria dels partits de centre i de dreta i govern del radical Alejandro Lerroux. Derogació de nombroses reformes del període anterior: reducció de la construcció d´escoles i obres públiques; nomenament d´oficials antirepublicans per alts càrrecs de l´exèrcit; supressió dels augments salarials i ritme lent d´aplicació de la reforma agrària. A tot això, s´hi ha d´afegir que l´1 d´octubre de 1934, el nou govern de Lerroux de tres ministres de la CEDA (un intent de destrucció de la República). L´entrada de la CEDA desencadenà una vaga general va tot l´Estat. El 6 d´octubre la Generalitat proclama l´Estat català dins la República Federal Espanyola i convidà l´oposició d´esquerres a formar, a Barcelona , un govern provisional de la República. El Govern central decretà l´estat de guerra i l´exèrcit esclafà, en poques hores la revolea: Companys i el seu governforen detinguts i condemnats,en consell de guerra, a trenta anys de presó. A finals d´any, hi hagué mes de tres mil presos polítics. A més, es va suspendre l´Estatut, s´imposà la censura de premsa i l´estat d´excepció es va mantenir alguns mesos. Al mateix període, hi va haver la revolta d´Astúries, que va ser una insurrecció col.lectivista a les conques mineres. Hi va haver una cruenta repressió de l´exèrcit África i la Guàrdia Civil. Cap al 1935, es produeix una paràlisi governamental i parlamentària juntament amb escàndols financers que provoquen la convocatòria d´eleccions legislatives anticipades. - Eleccions del 16 de Febrer de 1936 Es produeix la victòria del Front Popular (coalició de republicans d´esquerra, regionalistes, socialistas i extrema esquerra). Es dóna una amnistia per als empresonats arran dels fets d´octubre de 1934. Azaña es el president de la República i el govern del republicà Santiago Casares Quiroga. Durant aquest temps es produeix una conspiració dels oficials antirepublicans de l´exèrcit, enfrontaments al carrer entre l´extrema dreta (falangista i carlins) i l´esquerra amb assassinats d´ambdues parts. El 17 de juliol es pridueix la insurrecció de la guarnició militar el 17 de juliol i de bona part de l´exèrcit el dia següent: inici de la guerra civil.

5.- La fi de la monarquia (1930-1931) El rei Alfons XIII no es ben vist per la major part de la població, a causa del seu suport a Primo de Rivera i de les seves intromissions en política militar. A més, la pràctica desaparició dels partits tradicionals provocaren l´expansió del republicanismo durant la “Dictablanda” dels governs del general Berenguer i de l´almirall Aznar (gener de 1930-abril de 1931). També cal tenir present: *crisi econòmica: devaluació de la peseta i tancament d´indústries. *crisi social: multiplicació de vagues. *crisi política: signatura del pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) entre socialistas, republicans i catalanistes d´esquerres per a la instauració d´una república democràtica. *crisi militar: insurrecció de la guarnició de Jaca (desembre de 1930). Com a punt final d´aquest període, convocades les eleccions municipals, es produeix una victòria de la coalició dels republicans i els socialistas a les principals ciutats que significà la sortida del país d´Alfons XIII i la proclamació pacífica, el 14 d´abril de la II República.

3.- L´esfondrament de la monarquia (1918-1923) Es produeix un augment de militants de la UGT i de la CNT i la coordinació dels dos sindicats els proporcionaren alguns èxits: reducció de la jornada laboral a vuit hores i augment dels salaris. Al mateix temps, aprofundiment de la crisi econòmica (tancament d´empreses, atur) va fer més virulent l´enfontament entre treballadors i empresaris. Només al 1920, hi hagué 800 morts en atemptats…. La intervenció de l´exèrcit per sufocar les vagues augmentà l´antimilitarisme de les classes populars. Pel que fa al camp polític, inestabilitat governamental deguda a la descomposició dels partits conservador i liberal: crisi de govern entre 1917 i 1923. El 1921 mor en atemptat el president del Govern, Eduardo Dato. A tot això, s´hi ha d´afegir els desastres militars al Marroc i investigació de responsabilitats, després de la derrota de l´Annual, que causà 14000 baixes entre morts i desapareguts. El rei Alfons XIII aparegué davant l´opinió pública com a implicat en les causes de la derrota.

4.- La dictadura militar de Primo de Rivera (1923-1930) Cop d´estat del general Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, el setembre de 1923, acceptat pel rei i l´exèrcit i amb el suport de les classes superiors i l´Església. La dictadura va segui una política anticatalana: prohibició de la senyera, de l´ús del català en actes públics, documents i ensenyament; dissolució de la Mancomunitat. Cal destacar dues etapes. 1)Etapa militar (setembre de 1923-desembre de 1925).Repressió del moviment obrer, dissolució de la CNT, supressió dels partits polítics i suspensió de les llibertats. En aquesta etapa, es soluciona el problema marroquí amb el desembarcament a Alhucenas el 1925 i ocupació progresiva del territori. 2)Etapa civil (desembre de 1925-gener de 1930). La falta absoluta de suport social frustrà l´intent de crear un règim autoritari estable, a imatge de la Italia feixista de Benito Mussolini. La conjuntura econòmica internacional afavorí el govern: construcció de pantans i de la zarza elèctrica, augment de la producció industrial, exposicions internacionals de Sevilla i Barcelona el 1929. La dictadura fracasa per les següents causes: - canvi de conjuntura econòmica a causa de la crisi econòmica internacional de 1929. - Inconsciència ideològica del règim, que no disposava d´un projecte polític concret per als problemas del país i havia representat un mer recurs a la força. - Oposició política creixent a la dictadura, dels intel.lectuals i els universitaris, els partits de l´esquerra nacionalista catalana, el moviment obrer i els sectors monàrquics i militars. - Frustració d´una invasió armada de Catalunya, intentada el 1926 Davant tot aquest paronama, Primo de Rivera dimiteix (gener de 1930).

3.- L´esfondrament de la monarquia (1918-1923) Es produeix un augment de militants de la UGT i de la CNT i la coordinació dels dos sindicats els proporcionaren alguns èxits: reducció de la jornada laboral a vuit hores i augment dels salaris. Al mateix temps, aprofundiment de la crisi econòmica (tancament d´empreses, atur) va fer més virulent l´enfontament entre treballadors i empresaris. Només al 1920, hi hagué 800 morts en atemptats…. La intervenció de l´exèrcit per sufocar les vagues augmentà l´antimilitarisme de les classes populars. Pel que fa al camp polític, inestabilitat governamental deguda a la descomposició dels partits conservador i liberal: crisi de govern entre 1917 i 1923. El 1921 mor en atemptat el president del Govern, Eduardo Dato. A tot això, s´hi ha d´afegir els desastres militars al Marroc i investigació de responsabilitats, després de la derrota de l´Annual, que causà 14000 baixes entre morts i desapareguts. El rei Alfons XIII aparegué davant l´opinió pública com a implicat en les causes de la derrota.

1.- SETMANA TRÀGICA (del 26 al 31 de juliol): Des de 1908 hi havia una crisi de la indústria textil cotonera i un augment de l´atur. També cal tenir present que la mobilització dels reservistes per ser enviats al Marroc desembocà en greus incidents a Barcelona i Solidaridad Obrera convocà una vaga general que es va transformar en insurrecció popular a Barcelona, Sabadell i altres localitats. La manca de control de la insurrecció per Solidaridad Obrera i el refús dels republicans a encapçalar el moviment, portaren la revolta a la crema generalitzada de convents i esglésies. A partir d´aquí l´exèrcit restableeix l´ordre. La repressió del govern fou dura: cinc afusellaments i centenars d´empresonaments. El resultat: més de cent morts en els enfrontaments. La conseqüència política de tot això va ser la caiguda del govern de Maura i la cooperació parlamentària de republicans i socialistas. 2.- La crisi de 1917. Hi havia un cert malestar econòmic causat pel descens dels beneficis de la I Guerra Mundial . Al mateix temps, alguns oficials de l´exèrcit descontents crearen les Juntes Militars de Defensa per aconseguir del Govern millores professionals. Una greu crisi política amb una gran agitació parlamentària. Els diputats de la Lliga i alguns dissidents liberals constituïren, el mes de juliol, l´Assemblea de Parlamentaris da Barcelona per exigir convocatoria de Corts Constituents. Al mateix moment, es produïa un apogeu del moviment obrer, a causa del descens del nivell de vida i de la coordinació entre la UGT i la CNT. El mes d´agost la UGT de Madrid declarà la vaga revolucionària per exigir la convocatoria de Corts Constituents, que fou reprimida per l´exèrcit. Davant l´amenaça revolucionària, la Lliga va aceptar d´entrar en un govern de concentració amb els partits dinàstics. .

A partir d´avui, tenim adreça electrònica a on ens hi podeu fer arribar les vostres inquietuds, els vostres problemes, les queixes, etc. L´adreça es la següent: psib-psoellucmajor@hotmail.com.

En Rabasco ha escrit al rei a on li demana ajuda i reivindica justicia.....mmmmm, es la mateixa persona que va utilitzar el nom del rei- record, la Casa Real no sabia res- per fer propaganda del frustrat certàmen de tir al plat? Me fa rialles!!!!

Es un fet real, un problema que ens hi hauriem d´implicar tots: pares, mares, professors.. Me referesc a l´onada de violència que viu el barri de Son Oliva. Pens que no es suficient que hi vagi la Policia Nacional.. Una altra opció passaria per una major presència dels educadors de carrers. Sempre hi haurà barris a on hi hagi més conflictivitat però totes les institucions hauriem de possar el nostre gra d´arena per almemys intentar-lo eliminar. Qualsevol tipus de violència, ja està que sigui a les aules, al carrer, domèstica... es un mal que hem de combatre, i s´ha de combatre des de qualsevol àmbit. Aquests al.lots són el futur, volem que els nostres fills vagin amb "bates de beisbol, de golf" pel carrer? Com ja he dit sempre hi haurà punts conflictius, al.lots conflictius, pandilles urbanes sense que s´hagin d´asociar als "latin kings", però això no vol dir que aquests provoquin bregues dins un mateix barri, i que els seus veïnats estiguin atemoritzats quan surten al carrer. Aprofit també per dir que darrerament a s´Arenal, al Centre de Salut, els professionals no poden fer feina segurs. Segons m´han dit hi hauran de possar un guàrdia de seguretat...

Ahir els llucmajorers ens varem sosprendre per la posada en marxa d´una espècie de mini reforma de la plaçeta emblemàtica de Can Mataró. Com sempre, l´oposició no sabia res... Ja he fet menció altres vegades que les zones verdes s´han de cuidar dia a dia però no tenia dins el meu pensament la de la plaçeta de Can Mataró. Tenc 27 anys i si no vaig errada he vist que reformen aquesta plaça per tres vegades. Avui llegeix que el batle diu que hi haurà jocs infantils però crec que encara no sap molt be el que es vol fer. L´equip de govern abans d´alçar la plaça hauria de tenir un projecte concret i no ho fes "sobre la marxa". Una pregunta que me faig es si ara els hi pegarà per reformar totes les zones verdes a nou mesos de les eleccions per després fer un programa electoral amb la foto? Com diu avui el periodista LLorenç Riera referent al Cas del Olmo, IMPRESENTABLE!!!Per cert, començen "a caure" tots els batles del PP que "están en el ojo del huracan". Caurà també el de LLucmajor? Serà impresentable?

La premsa diu "De cara a este año, 29 niños de entre cero y dos años no han podido entrar en la guardería. Sintes detalló que de 34 pequeños de un año, 25 no entraron; de los 28 de dos años, cinco no obtuvieron plaza y de niños nacidos este año no ha entrado ninguno. En cuanto al Colegio Público de Bahías, de un total de 90 solicitudes de cara al nuevo curso, 36 no consiguieron plaza. Ahondando en este punto, el responsable de la Plataforma indicó que de 69 solicitudes para niños de tres años, 19 no obtuvieron plaza; de 4 años se realizaron ocho peticiones, de las que no se obtuvo ninguna plaza al igual que las dos para niños de cinco años. De las 7 instancias de niños de seis años sólo entró uno y de las cuatro plazas de siete años, entraron tres." Pens que això es un problema molt greu. Què faran els pares amb aquests fills que s´han quedat fóra plaça? Els hauran de dur a Palma? Quines respostes ha donat l´equip de govern? El batle va dir que no es podia fer res però va dir que no estava prevista cap ampliació ni la construcció de cap de nova però que estava obert a la iniciativa privada..... Es això una resposta? Es indignat que no es vulgui invertir en escoles , allà a on es formaran els petits ciutadants llucmajorers... L´equip de govern s´ha estimat més gastar euros en frustrats certàmens de tir al plat, en càrrecs de confiança,...i no oblidem, que el PP ha prioritzat la construcció d´un poliesportiu en aquella zona!!! Crec que l´equip de govern davant aquesta demanda de pares i mares per la falta de plaçes escolars hauria de recapacitar i fer una guarderia pública a les urbanitzacions. Si no vaig malament tant la guarderia de Llucmajor com la de s´Arenal (la va inagurar en Gaspar, però era projecte socialista) es feren en època del PSOE. Si la població augmenta en aquella zona, i paguen religiosament els imposts, l´Ajuntament de Llucmajor ha de donar solucions davant la falta d´infraestructures que són esencials per a qualsevol ciutadà.

Si, senyors/res l´Ajuntament de LLucmajor és un dels municipis governats per la dreta que supera el milió d´euros de deute....A més, en això s´hi ha d´afegir que consta 1036 E per habitant, convertint-se en un dels més cars de les Illes Balear...Vist tot això, tenim un Ajuntament totalment hipotecat, el PP ha hipotecat el futur de tots....Què han fet durant 16 anys? RES!!! Llucmajor segueix igual que fa 16 anys. Les infraestructures són les mateixes, no s´han millorat, la població ha augmentat i aquesta gent necessita qualitat en els serveis que presta de l´Ajuntament però aquesta millora no es veu. En què es gasta el PP els dotbers? En assessors,càrrecs de confiança o el que es el mateix: gent contractada a dit. Molt de deute, molta despesa en personal però mentrestant tenim un poble brut, les açeres espanyades, les zones verdes descuidades, falta d´activitats de tot tipus, carrers en clots, faroles espanyades, inseguretat ciutadana... i no oblidem, que tenim un batle IMPUTAT i un regidor que ha format part de l´equip de govern més en els jutjats que a l´Ajuntament.... Un paronama molt trist però que es la pura realitat.

Avui, el Diari de Mallorca recorda que ASI no tornarà venir a cap ple el que resta de legislatura... Supòs que serà veritat i que es dedicaran a fer el que saben fer(pamfletos)..A unes declaracions, el president d´ASI diu que no vendrà "para no ser linchados por el PP y PSOE" i carrega contra Matas , diu que "es un peligro para la sociedad mallorquina"... Personalment,crec que que aquestes decalificacions que fa ASI cap al PP no són més que una pura estratègia electoral d´ASI i el PP..Hi ha molta gent, votant del PP que està "emprenyada" per tot el "Cas Rabasco" i el PP de LLucmajor i ASi ho saben i estic totalment convençuda - ja ho he dit en altres ocasions- que el PP si no té majoria absoluta tornarà pactar amb ASI. A gairebé, a nou mesos de les eleccions municipals PP i ASI s´intenten desvincular els uns amb els altres perquè la societat llucmajorera no identifiqui PP=ASI

Les drogues són un dels mals més importants dels segle s.XXI i avui els llucmajorers ens hem aixecat amb la bona notícia del desmantallament d´un punt de venta de droga a LLucmajor poble gràcies a la Guàrdia Civil, la Policia Local i la col.laboració ciutadana!!! Això no vol dir que no n´hi hagi més, però bé esper que les forçes de seguretat facin tot el possible perquè LLucmajor no se converteixi en un "segon Son Banya". De totes maneres, canviant una mica de tema me preocupa molt la creixent inseguretat ciutadana... (robatoris a cases, cotxes, intimidacions a les persones majors...).

Des de petita sempre he conegut una mica les urbanitzacions, però no ha estat fins ara, en aquests tres anys i pico de legislatura que no me mogut per les urbanitzacions que he començat a palpar la realitat. Les urbanitzacions de la carretera del Cap Blanc están bastant allunyades del que es Llucmajor poble.I me deman, aquesta gent que viu a les urbanitzacions realment es senten llucmajorers=?o se senten més ciutadans? A hores d´ara, la població d´aquella zona ha augmentat i les infraestructures han quedat obsoletes. Si es construeixen noves vivendes, això implicarà´que vendrà més gent i que aquesta gent necessitarà nous serveis (escoletes - vull recordar que el PP ha prioritzat la construcció d´un poliesportiu en aquella zona abans d´una escoleta). Están suficientment cuidades les urbanitzacions? Totes per igual? Basta comparar Badies i Maioris.... Hi ha urbanitzacions de primera i urbanitzacions de segona actualment?

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• FI DE CAMPANYA A S´ARENAL
• DIA 27 VOTA CANVI, VOTA PSIB-PSOE
• DEMÀ MITING A BADIA GRAN
• Avui, ZAPATERO
• LA CAMPANYA BRUTA ARRIBA A LLUCMAJOR. Els feixistes i el fanàtics !!!!
• Sanitat: les propostes
• PAELLA I PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA PSIB-PSOE A LLUCMAJOR
• Propostes per a la Gent Gran de Llucmajor
• La cultura per la qual hem de lluitar, la proposta socialista
• Polítiques de joventut

• General [84]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom