PER UN CANVI A LLUCMAJOR

6.- La II República (1931-1936) Principals partits polítics del període republicà Extrema dreta: Falange Española Dreta: Lliga Regionalista de Catalunya; Partido Carlista; Partido Agrario; Acción Popular (Gil Robles) que fou el nucli de formació el 1933 de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Centre: Partido radical (Alejandro Lerroux);Partido Nacionalista Vasco. Esquerra: Ezquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià, Lluís Companys); PSOE (Julián Besteiro, Indalecio Prieto i Largo Caballero); Acción republicana (Manuel Azaña); Partido Radical Socialista (Marcelino Domingo). Extrema Esquerra: Partido Comunista de España (PCE) - Les eleccions municipals d´abril de 1931 Victòria dels partits republicans a les grans ciutats. Es forma un govern provisional presidit pel moderat Niceto Alcalà Zamora . Al juny de 1931, eleccions a Corts Constituents a on es produeix el triomf electoral de la coalició republicanosocialista. A l´octubre de 1931, Manuel Azaña succeí Niceto Alcalá Zamora a la presidencia del Govern. - El bienni republicanosocialista (1931-1933) Aprovació de la Constitució (desembre de 1931): creació d´una república democràtica amb eleccions lliures i un govern parlamentari, en el qual el poder executiu i la iniciativa legislativa corresponden al primer ministre. Reconeixement de les llibertats polítiques (de reunió, d´expressió, d´associació) i del dret a vot de la dona. Corts monocamerals, que elegien el president de la República (primer president: Niceto Alcalá Zamora). Separació d´Església i Estat. *Obra del govern en aquest període: • Supressió dels privilegis eclesiàstics: extinció del pressupost per al clergat i el culte • Substitució de l´ensenyament confessional per l´escola pública i laica. • Matrimoni civil i primera llei de divorci de la història espanyola. • Reducció del nombre d´oficials militars i professionalització de l´exèrcit. • Inici de la redacció dels estatuts basc i gallec. • Reforma agrària limitada i millota dels salaris dels camperols. • Dret dels sindicats a negociar amb la patronal. • Ambiciós programa d´obres públiques: millora de la xarxa de ferrocarrils, política hidràulica, construcció de preses i Canals. • política exterior: neutralitat i suport a la Societat de nacions; manteniment de la presència colonial a l´Àfrica. • Esforç dedicat a la vida cultural: atmosfera de llibertat política, contacte creixent amb artistes i intel.lectuals estrangers. Període de gran activitat artística i literària. Al setembre de 1933, es produeix la dimissió d´Azaña provocada per la conflictivitat al camp motivada per l´aplicació de la reforma agrària. - Governs de centre-dreta (novembre de 1933-febrer de 1936) Eleccions legislatives el novembre de1933: victòria dels partits de centre i de dreta i govern del radical Alejandro Lerroux. Derogació de nombroses reformes del període anterior: reducció de la construcció d´escoles i obres públiques; nomenament d´oficials antirepublicans per alts càrrecs de l´exèrcit; supressió dels augments salarials i ritme lent d´aplicació de la reforma agrària. A tot això, s´hi ha d´afegir que l´1 d´octubre de 1934, el nou govern de Lerroux de tres ministres de la CEDA (un intent de destrucció de la República). L´entrada de la CEDA desencadenà una vaga general va tot l´Estat. El 6 d´octubre la Generalitat proclama l´Estat català dins la República Federal Espanyola i convidà l´oposició d´esquerres a formar, a Barcelona , un govern provisional de la República. El Govern central decretà l´estat de guerra i l´exèrcit esclafà, en poques hores la revolea: Companys i el seu governforen detinguts i condemnats,en consell de guerra, a trenta anys de presó. A finals d´any, hi hagué mes de tres mil presos polítics. A més, es va suspendre l´Estatut, s´imposà la censura de premsa i l´estat d´excepció es va mantenir alguns mesos. Al mateix període, hi va haver la revolta d´Astúries, que va ser una insurrecció col.lectivista a les conques mineres. Hi va haver una cruenta repressió de l´exèrcit África i la Guàrdia Civil. Cap al 1935, es produeix una paràlisi governamental i parlamentària juntament amb escàndols financers que provoquen la convocatòria d´eleccions legislatives anticipades. - Eleccions del 16 de Febrer de 1936 Es produeix la victòria del Front Popular (coalició de republicans d´esquerra, regionalistes, socialistas i extrema esquerra). Es dóna una amnistia per als empresonats arran dels fets d´octubre de 1934. Azaña es el president de la República i el govern del republicà Santiago Casares Quiroga. Durant aquest temps es produeix una conspiració dels oficials antirepublicans de l´exèrcit, enfrontaments al carrer entre l´extrema dreta (falangista i carlins) i l´esquerra amb assassinats d´ambdues parts. El 17 de juliol es pridueix la insurrecció de la guarnició militar el 17 de juliol i de bona part de l´exèrcit el dia següent: inici de la guerra civil.

5.- La fi de la monarquia (1930-1931) El rei Alfons XIII no es ben vist per la major part de la població, a causa del seu suport a Primo de Rivera i de les seves intromissions en política militar. A més, la pràctica desaparició dels partits tradicionals provocaren l´expansió del republicanismo durant la “Dictablanda” dels governs del general Berenguer i de l´almirall Aznar (gener de 1930-abril de 1931). També cal tenir present: *crisi econòmica: devaluació de la peseta i tancament d´indústries. *crisi social: multiplicació de vagues. *crisi política: signatura del pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) entre socialistas, republicans i catalanistes d´esquerres per a la instauració d´una república democràtica. *crisi militar: insurrecció de la guarnició de Jaca (desembre de 1930). Com a punt final d´aquest període, convocades les eleccions municipals, es produeix una victòria de la coalició dels republicans i els socialistas a les principals ciutats que significà la sortida del país d´Alfons XIII i la proclamació pacífica, el 14 d´abril de la II República.

3.- L´esfondrament de la monarquia (1918-1923) Es produeix un augment de militants de la UGT i de la CNT i la coordinació dels dos sindicats els proporcionaren alguns èxits: reducció de la jornada laboral a vuit hores i augment dels salaris. Al mateix temps, aprofundiment de la crisi econòmica (tancament d´empreses, atur) va fer més virulent l´enfontament entre treballadors i empresaris. Només al 1920, hi hagué 800 morts en atemptats…. La intervenció de l´exèrcit per sufocar les vagues augmentà l´antimilitarisme de les classes populars. Pel que fa al camp polític, inestabilitat governamental deguda a la descomposició dels partits conservador i liberal: crisi de govern entre 1917 i 1923. El 1921 mor en atemptat el president del Govern, Eduardo Dato. A tot això, s´hi ha d´afegir els desastres militars al Marroc i investigació de responsabilitats, després de la derrota de l´Annual, que causà 14000 baixes entre morts i desapareguts. El rei Alfons XIII aparegué davant l´opinió pública com a implicat en les causes de la derrota.

4.- La dictadura militar de Primo de Rivera (1923-1930) Cop d´estat del general Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, el setembre de 1923, acceptat pel rei i l´exèrcit i amb el suport de les classes superiors i l´Església. La dictadura va segui una política anticatalana: prohibició de la senyera, de l´ús del català en actes públics, documents i ensenyament; dissolució de la Mancomunitat. Cal destacar dues etapes. 1)Etapa militar (setembre de 1923-desembre de 1925).Repressió del moviment obrer, dissolució de la CNT, supressió dels partits polítics i suspensió de les llibertats. En aquesta etapa, es soluciona el problema marroquí amb el desembarcament a Alhucenas el 1925 i ocupació progresiva del territori. 2)Etapa civil (desembre de 1925-gener de 1930). La falta absoluta de suport social frustrà l´intent de crear un règim autoritari estable, a imatge de la Italia feixista de Benito Mussolini. La conjuntura econòmica internacional afavorí el govern: construcció de pantans i de la zarza elèctrica, augment de la producció industrial, exposicions internacionals de Sevilla i Barcelona el 1929. La dictadura fracasa per les següents causes: - canvi de conjuntura econòmica a causa de la crisi econòmica internacional de 1929. - Inconsciència ideològica del règim, que no disposava d´un projecte polític concret per als problemas del país i havia representat un mer recurs a la força. - Oposició política creixent a la dictadura, dels intel.lectuals i els universitaris, els partits de l´esquerra nacionalista catalana, el moviment obrer i els sectors monàrquics i militars. - Frustració d´una invasió armada de Catalunya, intentada el 1926 Davant tot aquest paronama, Primo de Rivera dimiteix (gener de 1930).

3.- L´esfondrament de la monarquia (1918-1923) Es produeix un augment de militants de la UGT i de la CNT i la coordinació dels dos sindicats els proporcionaren alguns èxits: reducció de la jornada laboral a vuit hores i augment dels salaris. Al mateix temps, aprofundiment de la crisi econòmica (tancament d´empreses, atur) va fer més virulent l´enfontament entre treballadors i empresaris. Només al 1920, hi hagué 800 morts en atemptats…. La intervenció de l´exèrcit per sufocar les vagues augmentà l´antimilitarisme de les classes populars. Pel que fa al camp polític, inestabilitat governamental deguda a la descomposició dels partits conservador i liberal: crisi de govern entre 1917 i 1923. El 1921 mor en atemptat el president del Govern, Eduardo Dato. A tot això, s´hi ha d´afegir els desastres militars al Marroc i investigació de responsabilitats, després de la derrota de l´Annual, que causà 14000 baixes entre morts i desapareguts. El rei Alfons XIII aparegué davant l´opinió pública com a implicat en les causes de la derrota.

1.- SETMANA TRÀGICA (del 26 al 31 de juliol): Des de 1908 hi havia una crisi de la indústria textil cotonera i un augment de l´atur. També cal tenir present que la mobilització dels reservistes per ser enviats al Marroc desembocà en greus incidents a Barcelona i Solidaridad Obrera convocà una vaga general que es va transformar en insurrecció popular a Barcelona, Sabadell i altres localitats. La manca de control de la insurrecció per Solidaridad Obrera i el refús dels republicans a encapçalar el moviment, portaren la revolta a la crema generalitzada de convents i esglésies. A partir d´aquí l´exèrcit restableeix l´ordre. La repressió del govern fou dura: cinc afusellaments i centenars d´empresonaments. El resultat: més de cent morts en els enfrontaments. La conseqüència política de tot això va ser la caiguda del govern de Maura i la cooperació parlamentària de republicans i socialistas. 2.- La crisi de 1917. Hi havia un cert malestar econòmic causat pel descens dels beneficis de la I Guerra Mundial . Al mateix temps, alguns oficials de l´exèrcit descontents crearen les Juntes Militars de Defensa per aconseguir del Govern millores professionals. Una greu crisi política amb una gran agitació parlamentària. Els diputats de la Lliga i alguns dissidents liberals constituïren, el mes de juliol, l´Assemblea de Parlamentaris da Barcelona per exigir convocatoria de Corts Constituents. Al mateix moment, es produïa un apogeu del moviment obrer, a causa del descens del nivell de vida i de la coordinació entre la UGT i la CNT. El mes d´agost la UGT de Madrid declarà la vaga revolucionària per exigir la convocatoria de Corts Constituents, que fou reprimida per l´exèrcit. Davant l´amenaça revolucionària, la Lliga va aceptar d´entrar en un govern de concentració amb els partits dinàstics. .

A partir d´avui, tenim adreça electrònica a on ens hi podeu fer arribar les vostres inquietuds, els vostres problemes, les queixes, etc. L´adreça es la següent: psib-psoellucmajor@hotmail.com.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30

• FI DE CAMPANYA A S´ARENAL
• DIA 27 VOTA CANVI, VOTA PSIB-PSOE
• DEMÀ MITING A BADIA GRAN
• Avui, ZAPATERO
• LA CAMPANYA BRUTA ARRIBA A LLUCMAJOR. Els feixistes i el fanàtics !!!!
• Sanitat: les propostes
• PAELLA I PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA PSIB-PSOE A LLUCMAJOR
• Propostes per a la Gent Gran de Llucmajor
• La cultura per la qual hem de lluitar, la proposta socialista
• Polítiques de joventut

• General [84]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom